Benvolgut alumnat, com que sé que aquests nadals tindreu molt de temps lliure us deixe una poqueta feina de matemàtiques.
dissabte, 24 de desembre del 2016
dimecres, 21 de desembre del 2016
divendres, 9 de desembre del 2016
dilluns, 28 de novembre del 2016
Segle XX
Primera guerra mundial:
2a República:
La guerra civil espanyola i dictadura de Francisco Franco:
Segona Guerra Mundial:
La Transició espanyola cap a la democràcia:
Feu servir 17,39 GB
Darrera activitat del compte: fa 1 minut
Detalls |
|
|
dijous, 24 de novembre del 2016
Poemes amb música. Cançò de la rosa de paper. Vicent Andrés Estellés
CANÇÓ DE LA ROSA DE PAPER
Homenatge a José Martí
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.
Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.
I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després.
Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.
I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s'hi passaven
una rosa de paper.
El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.
Fins que un dia d'aquells dies
va manar l'ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.
Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.
Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.
Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.
I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després.
Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.
I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s'hi passaven
una rosa de paper.
El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.
Fins que un dia d'aquells dies
va manar l'ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.
Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.
Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
Vicent Andrés Estelles
dilluns, 21 de novembre del 2016
dimarts, 15 de novembre del 2016
dilluns, 14 de novembre del 2016
dimecres, 9 de novembre del 2016
Poemes amb música. Nana del caballo grande. Lletra: Federico García Lorca. Veu: Camarón de la Isla
Nana del caballo grande
Nana, niño, nana
del caballo grande
que no quiso el agua.
El agua era negra
dentro de las ramas.
Cuando llega el puente
se detiene y canta.
¿Quién dirá, mi niño,
lo que tiene el agua
con su larga cola
por su verde sala?
Duérmete, clavel,
que el caballo no quiere beber.
Duérmete, rosal,
que el caballo se pone a llorar.
Las patas heridas,
las crines heladas,
dentro de los ojos
un puñal de plata.
Bajaban al río.
¡Ay, cómo bajaban!
La sangre corría
más fuerte que el agua.
Duérmete, clavel,
que el caballo no quiere beber.
Duérmete, rosal,
que el caballo se pone a llorar.
No quiso tocar
la orilla mojada,
su belfo caliente
con moscas de plata.
A los montes duros
solo relinchaba
con el río muerto
sobre la garganta.
¡Ay caballo grande
que no quiso el agua!
¡Ay dolor de nieve,
caballo del alba!
¡No vengas! Detente,
cierra la ventana
con rama de sueños
y sueño de ramas.
Mi niño se duerme.
Mi niño se calla.
Caballo, mi niño
tiene una almohada.
Su cuna de acero.
Su colcha de holanda.
Nana, niño, nana.
¡Ay caballo grande
que no quiso el agua!
¡No vengas, no entres!
Vete a la montaña.
Por los valles grises
donde está la jaca.
Mi niño se duerme.
Mi niño descansa.
Duérmete, clavel,
que el caballo no quiere beber.
Duérmete, rosal.
que el caballo se pone a llorar.
dilluns, 7 de novembre del 2016
dijous, 3 de novembre del 2016
dilluns, 24 d’octubre del 2016
dimecres, 19 d’octubre del 2016
Poemes amb música. Gatapata el pirata, lector de Marc Granell. Cantat per l'Orfeó Valencià Infantil
GATAPATA EL PIRATA, LECTOR
En Gatapata, a les nits,
fa els viatge més plaents:
cada pàgina que llig
és un nou paisatge obert.
No li cal moure "Aventura"
per a eixir a navegar;
a la llum de la gran lluna
obri un llibre i... salpa ja!
Hi descobreix nous camins
per visitar tots els mons,
clars i màgics, infinits,
fets de somnis i bells mots,
que l'ajuden a saber
com es aquest que vivim
i a canviar-lo i fer d'ell,
amb bondat un paradís.
La lluna que riu i altres poemes, Marc Granell
En Gatapata, a les nits,
fa els viatge més plaents:
cada pàgina que llig
és un nou paisatge obert.
No li cal moure "Aventura"
per a eixir a navegar;
a la llum de la gran lluna
obri un llibre i... salpa ja!
Hi descobreix nous camins
per visitar tots els mons,
clars i màgics, infinits,
fets de somnis i bells mots,
que l'ajuden a saber
com es aquest que vivim
i a canviar-lo i fer d'ell,
amb bondat un paradís.
La lluna que riu i altres poemes, Marc Granell
dilluns, 10 d’octubre del 2016
dimarts, 20 de setembre del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)